Dia de visites


La Lucía ha portat una gàbia enorme! Hi ha la Turuleta, una gallina blanca i una de marró que no té nom.

Ens explica que les té a casa seva, però a fora. Que no té cap gall i que es poden tocar.
Mentre les tenim controlades a dins, anem fent memòria i comprovant que tinguin tot allò que sabem: cresta, gargamella, bec, plomes, dues potes, tres dits al davant, un al darrera, ungles...


Veiem que no paren de picotejar. Com que avui la Telma portava per esmorzar unes boles de cereals i a terra en trobem dues, les hi posem a dins a veure què passa. No duren ni dos segons. Així doncs, quan la Lucía les tregui de la gàbia els posarem boletes de cereals de la carmanyola de la Telma i una mica de fuet que hi ha a sota d'una taula.



Però un cop surten tot es descontrola: ja no sembla que vulguin menjar massa; se'ns acosten tot picotejant, la rotllana queda desfeta en un moment, es fan caca, estenen les ales com si volguessin aixecar el vol...
Quina aventura!


la Lucía i les gallines P3B

Però això no és tot: tot d'una la Turuleta es posa sota la taula del RACÓ DEL VETERINARI i fa un ou! Tot són crits. Això no en ho esperàvem. El toquem i notem que està calent. I també veiem que està una mica trencat. La il·lusió i les ganes fan que alguns cridin:
- JA ESTÀ SORTINT EL POLLET!

Però passat aquest moment, torno a preguntar a la Lucía si té un gall a casa seva. Davant la negativa comencem a ser més "racionals"
PAU: no hi ha un pollet perquè no té un gall
ÀLEX: sí, l'està trencant amb el bec
PAU: i la gallina l'ha d'escalfar
MARTINA G: l'ha d'escalfar 21 dies però l'ha deixat a allà i se n'ha anat

Adéu gallines, a reveure!

Unes marxen i entren uns altres
La Teresa ha portat dos conills. Són molt tranquils i no sembla que tinguin gaires ganes de sortir.  Els observem, veiem la diferència amb les gallines: tenen les orelles molt llargues, són molt finets, tenen quatre potes però rellisquen quan volen desplaçar-se, tenen ungles, mouen constantment el morro on tenen bigotis llargs...



Però a nosaltres no se'ns resisteix res. Sempre hi ha algun valent o valenta que s'atreveix a treure'ls.
Passem una bona estona tocant-los, anant-los a buscar per sota de les taules i veient com ells també ens deixen caques pel terra!



També tenim conills P3B

Comentaris