COM SABREM QUE ÉS EL NOSTRE

Avui han vingut a la classe la MARTINA, el CESC i la LAIA, tres companys de 6è B a explicar-nos la campanya de recollida d'aliments que fem a l'escola.

Un cop marxen, els plantejo un altre interrogant: com sabrem que és el nostre tió?

-  perquè està a la casa dels diables  ALEIX

Però si no l'hem vist mai i n'hi han molts, com ho sabrem? Qui l'ha vist alguna vegada?

Ara tots diuen que l'han vist, i descriuen el de casa seva o algun que han vist en algun altre indret. Sorgeixen a la conversa tions de diferents tipus: amb orelles i sense, amb barretina i sense, amb potes i sense, grans i petits...

Necessitem que algú de l'escola que l'hagi vist ens expliqui com és. Coneixeu a algú més gran que ens ho pugui explicar?

Doncs bé, la Martina G proposa anar a buscar els tres companys de 6è que fa una estona han vingut.

Els trobem a l'aula de música tocant la flauta i ens hi quedem una estona. De fet, ens agrada tant que semblem estàtues.

Ens diuen que sí que l'han vist moltes vegades i que demà vindran a explicar-nos coses.

Fins demà!








Però el que no ens pensàvem és que vindrien tots a la classe. Veure'ls tan alts ens imposa una mica. La Martina, el Cesc i la Laia es posen davant i ens comencen a respondre preguntes.









- ÉS FORÇA GRAN PERQUÈ HA DE CAGAR MOLT
- MENJA PELLS DE FRUITA; NO LI AGRADEN LES "XUXES", NI LES GALETES
- NO TÉ POTES
- A L'ESCOLA ESTÀ TAPAT
- PORTA UNA BARRETINA
- QUAN ESTÀ MOLT TIP, A VEGADES ES MOU

Doncs moltes gràcies. Ens demanen que quan ja estigui a l'escola, els ho fem saber. Ja hi podeu comptar!